Coneguem Barcelona

A mesura que avençàvem en la lectura d’aquesta novel·la ambientada a Barcelona, els alumnes anàvem  reconeixent els edificis i carrers descrits en aquesta obra. A l’hora d’elaborar la ruta literària del llibre ens vam adonar que no teníem prou informació dels llocs que anàvem a visitar.

Cementiri de Sarrià

Sabem que aquest cementiri és un escenari important de la novel·la, però  fora de la ficció també és un lloc molt interessant a conèixer perquè es poden trobar les sepultures de  grans personatges relacionats amb el món intel·lectual i artístic   de  la història de Barcelona.
Un d’aquests personatges són en  J.V. Foix  i en Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

 Josep Vicenç Foix i Mas va néixer a Sarrià el 28 de gener de 1893 i va morir a  Barcelona el 29 de gener de  1987 . Va ser poeta, periodista  i  assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.    

 

 En Nicolau Maria Rubió i Tudurí  fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor. Era Nebot de  Joan Rubió i Bellver, un famós arquitecte modernista, aquest mateix home era deixeble del reconegut internacionalment Antoni Gaudi.

 Va ser director de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona durant dos dècades.

Pastisseria Foix

Al número 57 del carrer Major de Sarrià, carrer que és l'artèria principal d'aquesta zona de Barcelona i antiga vil·la independent, va néixer 1 dels grans de les lletres catalans del segle XX: Josep Vicenç Foix. I just a aquest número tenia una pastisseria la seva  família. Va tornar al Negoci familiar Quan va acabar la guerra civil; però se'ls va prohibir posar la paraula "pastisseria" a la botiga, ja que el català va esdevenir llengua prohibida i, en comptes de traduir "pastisseria" al castellà, va posar "postres" al Rètol.

 

Plaça de Sarrià

La plaça de Sarrià és el cor del barri del mateix nom. Abans Sarrià era un poblet fora de Barcelona, però amb l’extensió de la ciutat, es va integrar a l’urbà barcelonina. És una plaça amb  propi encant; d’una banda trobes l’església de Sant Vicens de Sarrià, i típica església mediterrània amb pedra de la regió.  Mentre estàs assegut a l’ombra d’un arbre pots sentir l’olor a forn, a pastisseria. Els carrerons dels voltants d’aquesta plaça, són estrets i molt familiars.

Estació de França

El bon gust i la monumentalitat s'exhibeixen en la gran estació de Barcelona; l'Estació de França, gran en dimensions i bella encara que circulin pocs trens. En apropar-nos al vestíbul i als vials descobrirem un edifici que s'ha comparat sovint per la seva elegància amb l'estació parisenca d'Orsay.

L'any 1926 Barcelona es troba en plena transformació. La ciutat es preparava per Exposició Universal del 1929. És en aquest context quan es construeix l'estació de França, obra de l'enginyer Andreu Muntaner i de l'arquitecte Pedro Muguruza. Tots dos van unir els seus esforços per dotar-la de tots els elements necessaris que fessin d'ella una estació moderna, elegant i digna de la primera línia que anava a unir Barcelona amb França. Dues unitats integren l'Estació de França: per una banda, les naus; de l'altra, el vestíbul. Sobre les dotze vies i set andanes s'estén una doble marquesina metàl·lica i corbada, exemple de l'anomenada arquitectura de ferro, que fa possible una nau doble plena de llum i d'espai.

Dins de l'estació passa el mateix, amb el vestíbul noucentista dissenyat per Duran Reynals, que origina un espai ampli i perfecte per a tot tipus d'activitats. Un elegant rellotge ens marca puntual les hores, i una maqueta ens mostra l'estació. Tant aquí com als edificis que envolten els vials es van utilitzar materials luxosos com el marbre i el bronze, donant-li al recinte aquest toc vistós que tant l'identifica.

Teatre Liceu

El teatre Liceu és el teatre en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre d'òpera, entre els quals és considerat un dels més importants del món.

Situat a La Rambla de Barcelona, ha estat escenari, des de 1847, de les més prestigioses obres, interpretades pels millors cantants del món.

Historia i Reconstrucció:

Després de l'incendi de 1861, els gestors del Liceu Filharmònic Dramàtic de SM la Reina Isabel II encarregar a Joaquín de Gispert i d'Anglí un projecte que fes viable la construcció del nou edifici. Aquest projecte preveia la creació de dues entitats: la Societat de Construcció i la Societat Auxiliar de Construcció. Els accionistes de la primera obtenien, a canvi de les seves aportacions econòmiques, el dret d'ús a perpetuïtat d'algunes llotges i butaques del futur teatre. En canvi, els de la segona aportaven la resta de diners necessaris a canvi de la propietat d'altres espais de l'edifici.

El teatre va ser reconstruït en només un any sota la direcció de Josep Oriol Mestres. Després va patir l'atemptat anarquista de 1893 i, més recentment, el gran incendi de 1994.

Fins l'any 1980 l'edifici i les activitats que tenien lloc al mateix van ser mantinguts totalment per la Societat del Gran Teatre del Liceu. En aquest any es va construir el Consorci del Gran Teatre del Liceu, en el qual actualment participen la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Societat del Gran Teatre del Liceu, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura.

   

Col·legi Jesuïta  de Sarrià  

 El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, Conegut també com a els Jesuïtes de Sarrià, és un dels centres educatius dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. L'edifici principal és d'estil neogòtic, con Dues torres, façanes de maó cuit i finestrals amb arc ogival. Els edificis restaurats annexes no segueixen aquest estil arquitectònic i és basin en el Formigó i la Funcionalitat.