A mesura que avençàvem
en la lectura d’aquesta novel·la ambientada a Barcelona, els alumnes anàvem reconeixent els edificis i carrers descrits en
aquesta obra. A l’hora d’elaborar la ruta literària del llibre ens vam adonar
que no teníem prou informació dels llocs que anàvem a visitar.
Cementiri de Sarrià
Sabem que aquest
cementiri és un escenari important de la novel·la, però fora de la ficció també és un lloc molt
interessant a conèixer perquè es poden trobar les sepultures de grans personatges relacionats amb el món
intel·lectual i artístic de la història de Barcelona.
Un d’aquests personatges són en J.V.
Foix i en Nicolau Maria Rubió i
Tudurí.
Josep Vicenç Foix i Mas va néixer a
Sarrià el 28 de gener de 1893 i va morir a
Barcelona el 29 de gener de 1987
. Va ser poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de
les avantguardes literàries catalanes.
En Nicolau Maria Rubió i Tudurí fou un
arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí,
periodista i traductor. Era Nebot de
Joan Rubió i Bellver, un famós arquitecte modernista, aquest mateix home
era deixeble del reconegut internacionalment Antoni Gaudi.
Va ser director de Parcs i Jardins de
l'Ajuntament de Barcelona durant dos dècades.
Pastisseria Foix
Al número 57 del carrer
Major de Sarrià, carrer que és l'artèria principal d'aquesta zona de Barcelona
i antiga vil·la independent, va néixer 1 dels grans de les lletres catalans del
segle XX: Josep Vicenç Foix. I just a aquest número tenia una pastisseria la
seva família. Va tornar al Negoci
familiar Quan va acabar la guerra civil; però se'ls va prohibir posar la
paraula "pastisseria" a la botiga, ja que el català va esdevenir
llengua prohibida i, en comptes de traduir "pastisseria" al castellà,
va posar "postres" al Rètol.
Plaça de Sarrià
La plaça de
Sarrià és el cor del barri del mateix nom. Abans Sarrià era un poblet fora de
Barcelona, però amb l’extensió de la ciutat, es va integrar a l’urbà
barcelonina. És una plaça amb propi
encant; d’una banda trobes l’església de Sant Vicens de Sarrià, i típica
església mediterrània amb pedra de la regió.
Mentre estàs assegut a l’ombra d’un arbre pots sentir l’olor a forn, a
pastisseria. Els carrerons dels voltants d’aquesta plaça, són estrets i molt
familiars.
Estació de França
El bon gust i la
monumentalitat s'exhibeixen en la gran estació de Barcelona; l'Estació de
França, gran en dimensions i bella encara que circulin pocs trens. En
apropar-nos al vestíbul i als vials descobrirem un edifici que s'ha comparat
sovint per la seva elegància amb l'estació parisenca d'Orsay.
L'any 1926 Barcelona es troba en plena transformació. La ciutat es
preparava per Exposició Universal del 1929. És en aquest context quan es
construeix l'estació de França, obra de l'enginyer Andreu Muntaner i de
l'arquitecte Pedro Muguruza. Tots dos van unir els seus esforços per dotar-la
de tots els elements necessaris que fessin d'ella una estació moderna, elegant
i digna de la primera línia que anava a unir Barcelona amb França. Dues unitats
integren l'Estació de França: per una banda, les naus; de l'altra, el vestíbul.
Sobre les dotze vies i set andanes s'estén una doble marquesina metàl·lica i
corbada, exemple de l'anomenada arquitectura de ferro, que fa possible una nau
doble plena de llum i d'espai.
Dins de l'estació passa el mateix, amb el
vestíbul noucentista dissenyat per Duran Reynals, que origina un espai ampli i
perfecte per a tot tipus d'activitats. Un elegant rellotge ens marca puntual
les hores, i una maqueta ens mostra l'estació. Tant aquí com als edificis que
envolten els vials es van utilitzar materials luxosos com el marbre i el
bronze, donant-li al recinte aquest toc vistós que tant l'identifica.
Teatre Liceu
El teatre Liceu és el teatre
en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre
d'òpera, entre els quals és considerat un dels més importants del món.
Situat a La
Rambla de Barcelona, ha estat escenari, des de 1847, de les més prestigioses
obres, interpretades pels millors cantants del món.
Historia i Reconstrucció:
Després de
l'incendi de 1861, els gestors del Liceu Filharmònic Dramàtic de SM la Reina
Isabel II encarregar a Joaquín de Gispert i d'Anglí un projecte que fes viable
la construcció del nou edifici. Aquest projecte preveia la creació de dues
entitats: la Societat de Construcció i la Societat Auxiliar de Construcció. Els
accionistes de la primera obtenien, a canvi de les seves aportacions
econòmiques, el dret d'ús a perpetuïtat d'algunes llotges i butaques del futur
teatre. En canvi, els de la segona aportaven la resta de diners necessaris a
canvi de la propietat d'altres espais de l'edifici.
El teatre va ser
reconstruït en només un any sota la direcció de Josep Oriol Mestres. Després va
patir l'atemptat anarquista de 1893 i, més recentment, el gran incendi de 1994.
Fins l'any 1980 l'edifici i les activitats que tenien lloc al mateix van
ser mantinguts totalment per la Societat del Gran Teatre del Liceu. En aquest
any es va construir el Consorci del Gran Teatre del Liceu, en el qual
actualment participen la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona,
la Societat del Gran Teatre del Liceu, la Diputació de Barcelona i el Ministeri
de Cultura.
Col·legi
Jesuïta de Sarrià
El Col·legi Sant Ignasi
de Sarrià, Conegut també com a els Jesuïtes de Sarrià, és un dels centres
educatius dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per
seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. L'edifici principal és d'estil neogòtic,
con Dues torres, façanes de maó cuit i finestrals amb arc ogival. Els edificis
restaurats annexes no segueixen aquest estil arquitectònic i és basin en el
Formigó i la Funcionalitat.
